Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teoria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Teoria. Mostrar tots els missatges

dimecres, 15 de maig del 2013

TEMA 13- IPAD EN EDUCACIÓ PRIMARIA


INDEX


1. QUÈ ÉS L’IPAD
2.. PROPOSTES DE TREBALL PER IPAD
3. L’IPAD EN L’AULA DE PRIMARIA
4. APLICACIONS IPAD PER A EDUCACIÓ PRIMARIA
1. QUÈ ÉS L’IPAD
L’Ipad és dels cridats irdinadors “tablet”: és un aparell fi, de la grandària d’una revista amb una pantalla tàctil a colors que permet als usuaris navegar per la web, veure pel·lícules, enviar correus electrònics i llegir llibres electrònics, entre altres coses.

Te un teclat en la pantalla, també un teclat opcional fisic, a més d’un programari especial per a fulls de càlcul i processament de textos.
No obstant això, els analistas diuen que la seva principal característica està en l’aspecte multimedia, com llegir periódics o veure videos, més que la seva utilitat com a laptop.

2. PROPOSTES DE TREBALL PER IPAD
- Enregistrament d’àudio: gravar i editar àudios amb Caster Free.
- Esquema: emprar Wikipanion per llegir un article de wikipèdia durant uns minuts i después realitzar un mapa conceptual amb MindJet.
- Mapa conceptual: resumir els continguts d’un tema de llengua o coneixement del mitjà creant un mapa conceptual amb Idea Sketch.
- Resum de noticies: buscar i llegir un article usant un lector de noticies d’un periodic per después elaborar un document de text en resposta a un conjunt de preguntes amb el programa documents Free.
-Comentari de lectura: Llegir un llibre digitalo en iBooks i después elaborar un document en Documents Free amb la fitxa tècnica, breu resum i opinió personal.
- Narració visual: crear una narració visual emprant Puppet Pals.
- Gràfics estadístics: crear gràfics a partir d’una taula de distribució de freqüències en un full de càlcul amb Documents Free.
- Fitxes PDF: realitzar anotacions en una fitxa en format PDF mitjançant pdf-Notis free.
- Edició d’imatges: localitzar i descarregar una foto utilitzant el navergador web Safari..
- Geolocalització de materials: explorar una zona geogràfica, comarca, provincia, país, etc., amb Google Earth.
Aquesta pàgina web t’ofereix un llistat molt ampli d’eines/funcions que pots emprar en l’iPad.
Entre elles (no nombrades anteriorment) tenim per exemple: Google Calendar (per anotar dades importants d’examens, activitats, treballar, etc.); Power Point (per fer exposicions); Reproductor MP3(per exemple per a les classes de música), etc.


3. L’IPAD EN L’AULA DE PRIMARIA
- Format intuïtiu i natural
- Amb la seva manipulació aprens les claus d’ús de forma ràpida
- Permet treballar les diferents àrees del currículum a través de les seves aplicacions
- Aprenentatge lúdic
- Treball individualitzat
*(Més abaix esmente les desavantatges que jo li trobe a l’iPad en la’ula de Primària)

Per ampliar la informació, deixe un
video tutorial de còm utilitzar Ipad:

4. APLICACIONS IPAD PER A EDUCACIÓ PRIMARIA
- iWriteWords:aprofita al maxim la pantalla táctil de Ipad i ensenya a escriure al xiquet.
- Read Me Stories: biblioteca de històries que el xiquet pot anar veure pasant-les amb el dit. Les animacions son brillants i divertides, colorides, etc.
- Kid Paint: és un paint per a xiquets.
- Magic Piano: li permet al xiquet aprendre a tocar el piano amb el Ipad.
- Math Party: és un joc de càlcul mental i lòbjectiu és fer click en les boles segons l’ordre que vagen apareguent.
- ABC 123 Writtind Practice : permet al xiquet poder aprendre a escriure en anglés.

Aquest és un
article molt interessant que ofereix un llistat de 70 aplicacions per a iPad, concretament dirigides al àmbit educatiu.
Aquestes estan organitzades en 6 categories: Matemàtiques, Llengua i Literatura, Geografia, Plàstica, Música i Ciències i, a més, videos tutorials de mestres explicant com utilitzen l’iPad i donen trucs per a maximitzar les seues funcions.

Comentari:
Ipad pot ser molt beneficiós per a emprar-lo en les aules d’Educació Primària perquè, com he esmentat anteriorment, s’adapta al procés d’aprenentatge dels alumnes (pel que facilita un aprenentatge individualitzat); és molt dinàmic; el seu ús és realtivament senzill, ja que els xiquets van descobrint com funciona ‘trastejant-lo’; proporciona un aprenentatge lúdic, etc., però pense que, sent realistes, hui en dia no seria possible la dispossició de Ipads en totes les aules pel gast econòmic corresponent.

Analogia iPad vs Pissarra Digital i  Desavantatges iPad (opinió personal)
Vull fer una comparativa de l’iPad amb la pissarra digital: aquesta última pense que seria molt més útil d’incloure a les aules de Primària ja que, pel seu obi tamany, ‘arriba’ a tota la classe, mentre que l’iPad pot utilitzar-lo una, dos o com a màxim tres alumnes ja que el seu tamany ès molt més petit. A la pissarra poden anar exint i manipular-la d’un en un, mentre que els altres mirem com ho fa la resta dels companys. És un aprenentatge molt més col·laboratiu i, jo pense que, tenen moltes coses en comú (són tàctils, s’utilitzen per realitzar activitats, disposen d’una gran varietat de colors, programes diferents segons la matèria que vullga el mestre treballar, son eines dinàmiques, etc.)

Per tant, basant-me en la realitat en la que vivim, pense que serà molt més fàcil que els col·legis inclogueren una pissarra digital per classe que un iPad per a casa alumne, ja que de casa es prou probable que no accediren totes les families

Per últim, crec que en tots aquestos temes, sobretot pràctics, que hem estat treballant en aquesta assignatura, empravem programes gratuïts, on-line (la majoria) i senzills, i pense que aquestes son les prioritats a l’hora de decidir si treballar amb un aparell electrònic/ programa/ eina o un/una altre, pel que estaria bé que, almenys pogueren manipular l’iPad un par de vegades però, segurament jo, per a treballar a diri, optaria per altres eines digitals.

divendres, 10 de maig del 2013

TEMA 12-. INFORMÀTICA EDUCATIVA


1- CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES AMB SUPORT
INFORMÀTIC
2. TIPUS DE MATERIALS INFORMÀTICS EDUCATIUS
3. CARACTERÍSTIQUES EINES D’AUTOR
4. CRITERIS DE SELECCIÓ I EXEMPLES




1- CLASSIFICACIÓ DE PROGRAMES AMB SUPORT INFORMÀTIC
- Eines d’usuari de propòsit general. Facilitar tasques de recollida, presentació i gestió de dades, processadors de text, bases de dades, mapes conceptuals.

- Jocs i programes d’entrenament. Tenen com objectiu principal divertir amb activitats que potencien
habilitats i estratègies i fins i tot aprenentatge de continguts

- Interactius d’aprenentatge i potenciadors del desenvolupamen de la creativitat. Dintre del qual destaquen 2 grans grups:
· Aprenentatge de continguts. Suport del procés d’E-A. Aprenentatge d’idiomes. Consulta: té com objectiu principal, facilitar a l’usuari la construcció o realització d’aprenentatges a través d’entorns interactius.
· Desenvolupament de la creativitat. Programes de disseny. Creació de pel·lícules animació. Tenen com objectiu principal exigir l’elaboració final d’un producte a partir d’una combinació d’elements.

Aquesta és una pàgina web on ens proporcionen diverses pàgines que contenen materials multimèdia interactius gratuits Pense que és molt eficaç pel fet que son gratuits i específicament per a mestres i alumnes d’educació infantil i primària..


2. TIPUS DE MATERIALS INFORMÀTICS EDUCATIUS- Programari específic i material audiovisual. Sol estar centrat en una matèria i nivell educatiu concret. Ex:Geogebra (programari específic de matemàtiques que utilitzem a classe)

- Eines d’autor. Permet l’adaptació de les activitats educatives a la matèria i nivell. Unes de les més conegudes són: Ex: JClic, HotPotatotes i Squeak (els dos primers programes els em conegut a classe)

- Eines creatives. Orientades a la creació de productes artístics multimèdia. Permeten centrar-se en el procés. Ex: guía sobre còm fer un projecte multimèdia artístic (te ho explica pas a pas i resulta interessant)

3. CARACTERÍSTIQUES EINES D’AUTOR
Eines d’autor: Aplicacions orientades a la creació de materials educatius que integren tots els componenets d’un material didàctic multimèdia sense necessitat de programar. Entre les seves característiques més importants destaquen:
- Permeten adaptar la informació, la seva presentació i seqüenciació, a les necessitats de l’alumne.
- Permeten relacionar la ifnormació i les seves fonts.
- Permeten incloure qüestionaris i proves que avaluen els coneixements arribats.
- Permeten activar animacions i videos explicatius, incorporar sons i un llarg etcètera de recursos multimèdia.

En
aquesta pàgina web ofereix una llista comentada de ferramentes didàctiques gratuïtes que permeten practicar idiomes, allotjar i compartir arxius, corregir i autocorregir, dibuixar on-line, crear i gestionar un lloc en Internet, afegir-li imatges i moltes més coses.

Em pareix realment útil ja que pots obtindre informació al voltant de les ferramentes abans de descarregar-te-les. Pots veure si és el que tú estàs buscant i si existeix una altra encara millor que pot ser no coneixies.


4. CRITERIS DE SELECCIÓ I EXEMPLES
Facilitat d’us versus llibertat creativa
Programació automàtica
Interoperatibitat i standards
Adaptació a diferents estils d’aprenentatge
Fitxers multimèdia
Extensibilitat


Jclic: Està format per un conjunt d’aplicacions informàtiques que serveixen per a realitzar diversos tipus d’activitats educatives: trencaclosques, associacions, exercicis de textos, paraules creuades.
VIDEO TUTORIAL JCLIC: en la meua opinió, aquest és el més senzill d'utilitzar dels tres que vaig a esmentar. Pots realitzar activitats com més s'adapte al que vols ensenyar, les opcions són molt senzilles i no generen dubtes pel que resulta molt més ràpid crear el que vols.

Hot Potatoes: és un conjunt de sis eines d’autor, desenvolupat per l’equip del University of Victòria CALL Laboratory Research ans Development, que el permeten elaborar exercicis interactius basats en pàgines web.
VIDEO TUTORIAL: aquest també és molt interessant perquè (com pots veure al video) pots fer tú la el·laboració d'un trencaclosques, activitats de associació, classificació, etc., però, en la meua opinió, considere que hi ha prous icones pel que costa un poc més d'aprendre a utilitzar que el JClic que és més senzill.

Squeak: és un entorn de treball en el qual el professor pot no solament presentar els continguts de la seva matèria, sinó també dissenyar i desenvolupar activitats i exercicis pràctics de tipologia molt variada, simulacions jocs d’associació i, per descomptat, activitats d’evaluació.
VIDEO TUTORIAL: aquest és l'únic que no coneixia i també em resulta curiós. Aquest, pot ser, estiga més enfocat a les activitats interactives plantetjades com a "jocs" (per exemple, com el laberint que s'explica al video) i, encara que prefereisc emprar altres, és una altra alternativa per a crear activitats propies.

Altres aplicacions interessants són: Exe LEarning, Neobook i Malted.


Comentari:


Aquestes eines que hem comentat abans em pareixem realment útils per a emprar-les com a mestres per als nostres alumnes. La veritat és que no coneixia quasi ninguna i gràcies a les exposicions de classe, la teoria proporcionada pel professor i l’ampliació del  temari al bloc, he aprés els seus ussos, la seua aplicació a l’aula i la gran varietat de programes que existeixen.


D’altra banda, pense que el fet de poder crear tu les teues propies activitats resulta molt eficaç perquè, a més de ser molt dinàmic, et pots adaptar al contingut que vols treballar (i no usar activitats predeterminades que, de segur, no s’ajusten totalment al contingut que hauràn d’aprendre els xiquets.
Per últim, crec que hem d’estar actulitzant-nos constantment i, com a minim, coneixent els diferents programes per a poder decidir amb cirtèri quin utilitzar segons les nostres necessitats i aquestes eines, nombrades anteriorment, resulten molt útils per a la nostra labor com a docents.

dissabte, 27 d’abril del 2013

TEMA 11-. APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE


INDEX
1. QUÈ ES LINUX?
2. SOFTWARE LLIURE
3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE
4. LLIUREX


1. QUÈ ES LINUX?

És un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar al mercat.
1- és lliure (no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programaria per al seu ús)
2- va acompanyat del codi font*.
*Codi font: és un conjunt de línies de text que són les instruccions que ha de seguir el ordinador per a executar dit programa. Per tant, en el codi font d'un programa està descrit per complet el seu funcionament

El sistema va acompanyat del codi font (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molt criden a Linux, GNU/Linux.


2. SOFTWARE LLIURE
Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.

Llibertat de distribuir còpies.

Llibertat de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.




3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE

Avantatges:
- Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
- Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
- Eliminació de barreres de precupostos.
- Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar.
- Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
- Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
- Tendeix a ser molt eficient (per a molta gent ho optimitza, millora)
- Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:
- La corba d’aprenentatge és major.
- El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.
- Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.
- No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
- Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant
- L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
- La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb uhna mateixa fi, etc., poden crear confucions.


Aquest video consta de presentacions en format power point i és una ampliació de les avantatges i desavantatges del software lliure ja que, els punts que tracta són els mateixos però l’autor del video els comenta i els explica amb més amplitud.

Ací un esquema que les resumeix:



4. LLIUREX
És una distribució DNU/Linux, basat completament en Programari Lliure i és gratuit, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

En aquest video es presenta de manera molt detallada qué és lliurex i les seues avantatges.

Aplicacions educatives en lliurex:
1-
http://www.youtube.com/watch?v=smNQS1dbzUU

Aquestos enllaços ens porten a videos tutorials en els quals ens expliquen diferents usos del Lliurex per al àmbit de l’educació a més de la seua utilització.
S’esmenten jocs (de números, lletres, memòria, etc.) que podriem utilitzar com a mestres a l’aula, entre altres

En la meua opinió, els programaris lliures són una eina molt recurrent ja que, a més de ser gratuïts (cosa que s’agraeix molt en aquestos temps de crisi), són molt fàcils d’utilitzar.
Els definiria per la seua portabilitat, la estabilitat i gratuïtat, les cosas que fan que valga la pena fer servir aquest sistema.

divendres, 19 d’abril del 2013

TEMA 10-. XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

INDEX

1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS
2.TIPUS DE XARXES SOCIALS
3.TWITTER I FACEBOOK
4. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK


1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS

Característiques:
- Xarxes de relacions personals que proporcionen sociabilitat, suport i informació.
- Persones amb interessos similars.
- Existeix un sentit de pertinença a un grup amb una cultura.
- Ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació per mantenir el contacte.
- Basades en un programari especial que integra funcions individuals en una mateixa interfície.
- Exemples: Facebook, Twitter, Myspace, Ning, Second Life, Tuenti.

Altra definició: "
estructura social composta per individus anomenats "nodes" que estan connectats per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, creences o coneixements, entre altres"



2.TIPUS DE XARXES SOCIALS
· Xarxes personals. Es componen de centenars o milers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seva informació. Ex: Facebook
· Xarxes temàtiques. Solen centrar-se en un tema concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Ex: Cine25
· Xarxes professionals. Dedicades sols a l’àmb it laboral. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb el qual ho busquen. Ex: Linkedin

Video Slideshare que mostra, entre altres, els tipus de xarxes socials que existeixen:


3. FACEBOOK I TWITTER
Facebook:
- Creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskoviitz i Mark Zuckerberg.
- Originalment: lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualment obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.
- Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines on es pot reunir gent d’interessos comuns.
- Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.


Twitter:
- Permet manar missatges de text (amb màxim 140 caracters) cridat tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.
- Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.
- Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mistrant-los únicament a seguidors.


4. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK
Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.
- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d’exàmens.
- Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades

Ex de twitter: @UA_Universidad


Establir -> un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web
Establir -> una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.


Video sobre les xarxes socials educatives

Video sobre tutorial de twitter i twitter educatiu
Video 1 Video 2: sobre facebook educatiu:


COMENTARI: Per concloure, respecte al famós debat (que ens han plantetjat a classe diversos companys) sobre si les xarxes socials han d’entrar o no a les aules, vull comentar que existeix una teoria pedagògica (el “Connectivisme” (veure aquesta pàgina) que considera valors a l’alça per a la societat de la informació i el coneixement en la qual vivim la manera d’interelacionar continguts i crear comunitats d’aprenentatge tal i com permeten aquestes eines 2.0.
Per tant, sobre si han d’entrar o no, jo apostaria per un “sí”, sempre i quan s’utilitzen correctament.

diumenge, 14 d’abril del 2013

TEMA 9-. EINES DE LA WEBQUEST


INDEX

1. Definició de Webquest
2. Tipus de Webquest
3. Parts d'una Webquest
4. Exemples de Webquest
5. Definició de Caça del Tresor
6. Exemples

1. Definició de Webquest
Una forma d’utilitzar didàcticament internet.
Una activitat de recerca d’informació de forma guiada.
L’activitat se centra en l’ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en la recerca.
Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.
El docent orienta tot el procés.

2. Tipus de Webquest
Webquest a curt termini:
- És l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.
- Es dissenya per a ser acabat d’un a tres periodes de classe.

Webquest a llarg termini:
- Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe.
- Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d’una presentació amb una eina informàtica.

3. Parts d'una Webquest
Introducció: que presenta el plantejament general de la webquest a tot el grup.
Tasca: s’identifica amb l’objectiu final de la Webquest; allò que ha d’elaborar-se a l’acabar la Webquest.
Procés: on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.
Avaluació: on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.Conclusió: on apareixen unes reflexions finals.
Ortientacions per al professor: on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe.





4. Exemples de Webquest

5. Definició de Caça del Tresor
La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d’adreçes o pàgines web de les quals no poden extreure’s o inferir-se les respostes.
Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tot els coneixements que s’han de desenvolupar en els passos anteriors.
Són una eina TIC exel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”
Presenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet per a això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

6. Exemples

Aquest video ens explica amb més claredat els elements bàsics per saber emprar una Webquest.
Per finalitzar, un document que és un material de formació sobre les webquest amb expliacacions molt útils de com utilitzar-lo i exemples.