diumenge, 28 d’abril del 2013

LINO- IT


Lino It és una eina molt fàcil d'emprar amb la qual podem crear la nostra pissarra, o suro, virtual i presentar mitjançant post-its: imatges (poden estar comentades), URL´s de pàgines web i vídeos de Youtube, Vimeo o Ustream. 

Aquesta eina ens permet visualitzar els murals creats a través d'un navegador des de qualsevol ordinador, sols és necessari que tinga conexió a Internet, independentment del sistema operatiu.

Per començar a utilitzar aquesta eina hem de posar en Google "Lino it" i ficar-nos en el primer enllaç que apareix. 

Després, fem click on posa "sign up" per registrar-nos i emplenem les dades requerides:



El suport en el qual treballarem s'anomena canvar, pel que clickarem en "create a new canvas" per a començar el nostre. Seguidament, ens apareixerà "name" on possarem el títol que vullgam i escollirem el fons que més ens agrade. Nosaltres hem escollit el bàsic.

Ara seleccionarem la privacitat del canvas, en el nostre cas, la tercera opció i una vegada fet, punxem en "create a canvas":

Si volem començar a posar post-its (estan situats dalt a la part dreta), seleccionem el color, punxem en ell i l'arrastrem.

Baix dels post-its tenim altres funcions:


Per afegir una fotografia clickem al primer icone i s'ens obrirà una finestreta com aquesta:
Seleccionem la imatge que vullgam, la grandària, si afegim text o no, entre altres, i clickem en "post" per inserir-la. 

Per inserir un vídeo seleccionem lel segon icone:

i ens apareixerà una finestreta com aquestat:
Copiem on posa "URL" la direcció del vídeo que vulguem i clickem en "post".

Per últim, per afegir un fitxer, seleccionem el tercer icone:
Ens eixirà açòt:

Seleccionem l'arxiu que vullgam, afegim un comentari si volem i puxem en "post". 
Per publicar-lo al blog o manar la URL a algú, punxem en la "i" de informació:

Ara ens apareixeràn 3 requadrets: per posar-lo al blog seleccionarem la tercera opció i per passarse'l a algún, la primera.

Ací deixe un video tutorial amb la explicació de la utilització del Lino-it, per ampliar la informació al voltant d'aquesta eina.

Pense que Lino-it és una eina molt útil ja que ens permet elaborar murals virtuals en els quals podem possar ativitats, enllaços i vídeos, etc., i que podem fer-lo servir a l'aula per a treballar amb els nostres xiquets qualsevol tipus de continguts.

També està bé per a tindre una espècie d'agenda virtual, ja que podem programar el pos-its perquè apareguen a una hora determinada. D'altra banda, pense que altres programes com pot ser Glogster (el que hem vist a classe) ens permeten fer suros virtuals i tenen altres funcions pel que és un poc més complet.

Ací deixe el canvas elaborat per la meua companya Carmen Serrano i jo:

dissabte, 27 d’abril del 2013

TEMA 11-. APLICACIONS EDUCATIVES DEL PROGRAMARI LLIURE


INDEX
1. QUÈ ES LINUX?
2. SOFTWARE LLIURE
3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE
4. LLIUREX


1. QUÈ ES LINUX?

És un sistema operatiu, compatible Unix. Dues característiques molt peculiars ho diferencien de la resta de sistemes que podem trobar al mercat.
1- és lliure (no hem de pagar llicència a cap casa desenvolupadora de programaria per al seu ús)
2- va acompanyat del codi font*.
*Codi font: és un conjunt de línies de text que són les instruccions que ha de seguir el ordinador per a executar dit programa. Per tant, en el codi font d'un programa està descrit per complet el seu funcionament

El sistema va acompanyat del codi font (kernel) més un gran nombre de programes/biblioteques que fan possible la seva utilització. Molts d’aquestos han estat possibles gràcies al projecte GNU, per això mateix, molt criden a Linux, GNU/Linux.


2. SOFTWARE LLIURE
Llibertat d’usar el programa amb qualsevol propòsit.

Llibertat d’estudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les teves necessitats.

Llibertat de distribuir còpies.

Llibertat de millorar el programa i fer publiques les millores amb la finalitat de que tota la comunitat es beneficie.




3. AVANTATGES I DESAVANTATGES DEL SOFTWARE LLIURE

Avantatges:
- Estalvis de gran quantitat de diners en l’adquisició de llicències.
- Combat efectiu a la còpia il·lícita de programari.
- Eliminació de barreres de precupostos.
- Molts col·laboradors de primera línia amb ganes d’ajudar.
- Temps de desenvolupament sobre alguna cosa que no existeixi són menors per l’amplia disponibilitat d’eines i lliberies.
- Les aplicacions són fàcilment auditables abans de ser usades en processos de missió crítica, a més del fet que les més populars es troben molt depurades.
- Tendeix a ser molt eficient (per a molta gent ho optimitza, millora)
- Tendeix a ser molt divers: la gent que contribueix té moltes necessitats diferents i això fa que el programari estigui adaptat a una quantitat més gran de problemes.

Desavantatges:
- La corba d’aprenentatge és major.
- El programari lliure no té garantia provinent de l’autor.
- Es necessita dedicar recursos a la reparació d’errates.
- No existiria una companyia única que protegirà tota la tecnologia.
- Les interfícies amigables amb l’usuari (GUI) i la multimèdia tot just s’estan estabilitzant
- L’usuari ha de tenir nocions de programació, ja que l’administració del sistema recau molt en l’automatització de tasques.
- La diversitat de distribucions, mètodes de emmagatzematge, llicències d’ús, eines amb uhna mateixa fi, etc., poden crear confucions.


Aquest video consta de presentacions en format power point i és una ampliació de les avantatges i desavantatges del software lliure ja que, els punts que tracta són els mateixos però l’autor del video els comenta i els explica amb més amplitud.

Ací un esquema que les resumeix:



4. LLIUREX
És una distribució DNU/Linux, basat completament en Programari Lliure i és gratuit, a més és un projecte de la Generalitat que té com objectiu la introducció de les TIC en el sistema educatiu.

En aquest video es presenta de manera molt detallada qué és lliurex i les seues avantatges.

Aplicacions educatives en lliurex:
1-
http://www.youtube.com/watch?v=smNQS1dbzUU

Aquestos enllaços ens porten a videos tutorials en els quals ens expliquen diferents usos del Lliurex per al àmbit de l’educació a més de la seua utilització.
S’esmenten jocs (de números, lletres, memòria, etc.) que podriem utilitzar com a mestres a l’aula, entre altres

En la meua opinió, els programaris lliures són una eina molt recurrent ja que, a més de ser gratuïts (cosa que s’agraeix molt en aquestos temps de crisi), són molt fàcils d’utilitzar.
Els definiria per la seua portabilitat, la estabilitat i gratuïtat, les cosas que fan que valga la pena fer servir aquest sistema.

divendres, 19 d’abril del 2013

TEMA 10-. XARXES SOCIALS EN EDUCACIÓ: TWITTER I FACEBOOK

INDEX

1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS
2.TIPUS DE XARXES SOCIALS
3.TWITTER I FACEBOOK
4. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK


1. DEFINICIÓ DE XARXES SOCIALS

Característiques:
- Xarxes de relacions personals que proporcionen sociabilitat, suport i informació.
- Persones amb interessos similars.
- Existeix un sentit de pertinença a un grup amb una cultura.
- Ofereixen serveis i funcionalitats de comunicació per mantenir el contacte.
- Basades en un programari especial que integra funcions individuals en una mateixa interfície.
- Exemples: Facebook, Twitter, Myspace, Ning, Second Life, Tuenti.

Altra definició: "
estructura social composta per individus anomenats "nodes" que estan connectats per un o més tipus d'interdependència com ara amistat, parentesc, interessos comuns, intercanvis financers, creences o coneixements, entre altres"



2.TIPUS DE XARXES SOCIALS
· Xarxes personals. Es componen de centenars o milers d’usuaris en els quals cadascun té el seu petit “espai” amb la seva informació. Ex: Facebook
· Xarxes temàtiques. Solen centrar-se en un tema concret i proporcionen les funcionalitats necessàries per al mateix. Ex: Cine25
· Xarxes professionals. Dedicades sols a l’àmb it laboral. Poden posar en contacte a aquells que oferixen treball amb el qual ho busquen. Ex: Linkedin

Video Slideshare que mostra, entre altres, els tipus de xarxes socials que existeixen:


3. FACEBOOK I TWITTER
Facebook:
- Creat per Mark Zuckerberg i fundat per Eduardo Saverin, Chris Hughes, Dustin Moskoviitz i Mark Zuckerberg.
- Originalment: lloc per a estudiants de la Universitat d’Harvard, però actualment obert a qualsevol persona que tinga un compte de correu electrònic.
- Disposa d’una llista d’amics i un grup de pàgines on es pot reunir gent d’interessos comuns.
- Existeix la possibilitat d’incloure fotos i videos al mur.


Twitter:
- Permet manar missatges de text (amb màxim 140 caracters) cridat tweets, que es mostren en la pàgina principal de l’usuari.
- Els usuaris poden subscriure’s als tweets d’altres usuaris.
- Per defecte, els missatges són públics, podent difondre’s privadament mistrant-los únicament a seguidors.


4. APLICACIONS EDUCATIVES DE TWITTER I FACEBOOK
Canal de notícies en temps real per a la comunitat educativa.
- Avís sobre la publicació de butlletins informatius periòdics.
- Informacions de caràcter més oficial, com beques, dates d’exàmens.
- Com agenda i recordatori d’esdeveniments tals com reunions o trobades

Ex de twitter: @UA_Universidad


Establir -> un canal de notícies en diferit mitjançant l’ús dels widgets que permeten publicar la informació de Twitter en les pàgines web
Establir -> una comunicació bidireccional entre el centre i la comunitat educativa. A diferència d’un fòrum de discussió, l’abast de Twitter està restringit als seguidors dels usuaris.


Video sobre les xarxes socials educatives

Video sobre tutorial de twitter i twitter educatiu
Video 1 Video 2: sobre facebook educatiu:


COMENTARI: Per concloure, respecte al famós debat (que ens han plantetjat a classe diversos companys) sobre si les xarxes socials han d’entrar o no a les aules, vull comentar que existeix una teoria pedagògica (el “Connectivisme” (veure aquesta pàgina) que considera valors a l’alça per a la societat de la informació i el coneixement en la qual vivim la manera d’interelacionar continguts i crear comunitats d’aprenentatge tal i com permeten aquestes eines 2.0.
Per tant, sobre si han d’entrar o no, jo apostaria per un “sí”, sempre i quan s’utilitzen correctament.

diumenge, 14 d’abril del 2013

TEMA 9-. EINES DE LA WEBQUEST


INDEX

1. Definició de Webquest
2. Tipus de Webquest
3. Parts d'una Webquest
4. Exemples de Webquest
5. Definició de Caça del Tresor
6. Exemples

1. Definició de Webquest
Una forma d’utilitzar didàcticament internet.
Una activitat de recerca d’informació de forma guiada.
L’activitat se centra en l’ús de la informació, anàlisi, síntesi més que en la recerca.
Els alumnes treballen autònomament construint el coneixement.
El docent orienta tot el procés.

2. Tipus de Webquest
Webquest a curt termini:
- És l’adquisició i integració del coneixement d’un determinat contingut d’una o diverses matèries.
- Es dissenya per a ser acabat d’un a tres periodes de classe.

Webquest a llarg termini:
- Es dissenya per a realitzar-lo en una setmana o un mes de classe.
- Implica major nombre de tasques; solen culminar amb la realització d’una presentació amb una eina informàtica.

3. Parts d'una Webquest
Introducció: que presenta el plantejament general de la webquest a tot el grup.
Tasca: s’identifica amb l’objectiu final de la Webquest; allò que ha d’elaborar-se a l’acabar la Webquest.
Procés: on s’indiquen les activitats i passos que han de realitzar-se i es presenten els recursos.
Avaluació: on s’indiquen els aspectes que es valoraran i com es valoraran.Conclusió: on apareixen unes reflexions finals.
Ortientacions per al professor: on apareixen suggeriments per a utilitzar la Webquest en classe.





4. Exemples de Webquest

5. Definició de Caça del Tresor
La caça del tresor són una sèrie de preguntes i una llista d’adreçes o pàgines web de les quals no poden extreure’s o inferir-se les respostes.
Existeix una pregunta final que serveix per a poder integrar tot els coneixements que s’han de desenvolupar en els passos anteriors.
Són una eina TIC exel·lent per a utilitzar-se en el saló de classes sota el principi que “primer és la metodologia i després la tecnologia”
Presenta l’avantatge que aquesta metodologia es pot utilitzar sense Internet per a això són necessàries revistes, periòdics i/o llibres.

6. Exemples

Aquest video ens explica amb més claredat els elements bàsics per saber emprar una Webquest.
Per finalitzar, un document que és un material de formació sobre les webquest amb expliacacions molt útils de com utilitzar-lo i exemples.

dilluns, 1 d’abril del 2013

TEMA 8 - EINES DE LA WEB 2.0: BLOCS I WIKIS

INDEX
1. CARACTERÍSTIQUES D’UN BLOC
2. TIPUS DE BLOCS
3. CARACTERÍSTIQUES D’UNA WIKI
4. EXEMPLES
5. ÚS DIDÀCTIC



1. CARACTERÍSTIQUES D’UN BLOC

Espai web on el seu autor/es escriu cronològicament els posts; els  lectors poden deixar els seus comentaris; fàcils de crear; se editen on-line; els articles es poden organitzar per categories i etiquetes; servidors gratuïts; ofereixen sindicació/ subscripció de continguts; solen incloure cercador intern, llistats d’altres blocs i altres funcionalitats.

D'altra banda, aquesta imatge simbolitza molt bé els elements que formen un bloc.




2. TIPUS DE BLOCS
Blog de Centre (ex: col·legi)
Bloc d’Aula  (ex: classe - col·laborem tots)
Bloc de Professor (ex: tot el material de l’assignatura)
Bloc de Bloc (ex: recopilació parlant sobre altres blocs)
Bloc de Pobles (ex: noticies d’un poble)
Bloc de Recursos (ex: com emprarar blocs)
Bloc d’alumnes (ex: el que fem nosaltres)



3. CARACTERÍSTIQUES D’UNA WIKI
- Espai web amb una estructura hipertextual de pàgines referenciades en un menú lateral.
- Diverses persones /autores elaboren continguts de manera asíncrona.
- Solen mantenir un arxiu històric de les versions anteriors i facilite la realització de còpies de seguretat.
- Són espais on-line molt fàcils de crear, solen incloure un cercador intern i faciliten la sindicació de continguts.

Altra definició més concreta de wiki: pàgines web on els continguts poden ser editats per múltiples usuaris a través de qualsevol navegador.

4. EXEMPLES DE BLOCS I WIKIS
Exemples de blocs i wikis: el nou farigoli, bloc d’aula 5é B, Aula Blog 21
Llistat d'exemples de blogs educatius
Llistat d'exemples de wikis educatives

5. ÚS DIDÀCTIC DE BLOCS I WIKIS
-
Es poden utilitzar com a portafoli digital. Poden elaborar aqui alguns treballs que els encarreguen els professors.
- Fer brainstorning sobre un tema
- Coordinació del periòdic escolar o de qualssevol activitat.
- On el professorat emmagatzema i ordena materials i informacions d’interés per al seu treball
- Enllaç al bloc tauler d’anuncis del professor (RSS alumnes)
- Bloc personal del professors orientat als seus col·legues

Ací un presente dos vídeos molt interessants: el primer sobre l'ÚS EDUCATIU DEL BLOCS i el següent sobre l'ÚS EDUCATIU DE LES WIKIS:

































Per finalitzar, un document molt complet fet per Antonio Javier Gallego Sánchez i Manuel Marco Such (Departamento de Lenguajes y Sistemas Informáticos de la Universitat d’Alacant) on hi ha molta informació al voltant dels blocs i wikis.